+ A dalt, multitudinari tall de vies. A sota, a l’esquerra, detall d’una pancarta; a la dreta, postal enviada a Foment. Foto: EL PUNT

Enero 31 – 1 2009 El Pûnt
La vila celebra que des d’avui tots els trens pararan a les estacions del poble, després d’anys d’exigències veïnals i polítiques

JOSE G. NAVARRO. Montgat
Montgat ja ho té tot preparat per viure avui un dia històric, el de la primera jornada en què tots els trens del servei de rodalies de Renfe s’aturaran a les dues estacions de la vila, Montgat i Montgat Nord. L’assoliment d’aquest fet arriba després d’una lluita ciutadana i política que ha durat gairebé una dècada. Els talls a les vies, l’enviament de postals al Ministeri de Foment, els diversos suports institucionals rebuts i les nombroses reunions amb la direcció de Renfe i amb l’administració estatal són alguns dels fets més recordats d’aquesta reivindicació que, fa gairebé vuit anys, va mobilitzar la població montgatina i la d’altres municipis, com ara Tiana o Sant Adrià de Besòs. L’ocasió s’ho mereix tant que se celebrarà amb un aperitiu popular (12 h) a la plaça de les Mallorquines.

Des de primera hora del dia d’avui, els combois de Renfe que passaven de llarg al pas per les estacions de Montgat ja no ho tornaran a fer. A partir d’ara, s’aturaran. Una circumstància que, tot i que sembla banal, suposa una de les grans notícies de la darrera dècada en matèria de transport per a la població montgatina i tianenca. I és que, com deia fa uns mesos el líder de la plataforma per a l’aturada de tots els trens, Miquel Tomàs, aquest servei «és el metro de Montgat». Així, i com passa amb aquest tipus de transport metropolità, els 134 trens que diàriament, de dilluns a divendres, ignoren els viatgers que esperen a les andanes de les estacions de Montgat i Montgat Nord hauran de pitjar el fre en arribar-hi per deixar o recollir passatgers. Aquest increment del nombre de trens entrarà en vigor avui, però es notarà sobretot a partir de dilluns i la resta de dies feiners, quan en les franges horàries de menys afluència d’usuaris s’augmentarà en dos combois cada hora l’actual freqüència de pas.

Aquesta decisió promesa per Renfe fa menys d’un any va fer-se oficial fa deu dies, tot i que veïns i polítics montgatins i tianencs fa gairebé deu anys que l’esperen. Els primers requeriments perquè tots els trens paressin a Montgat es remunten al final del segle passat, però va ser en els primers anys d’aquest mil·lenni quan, segons l’actual alcalde de la vila, Jordi Ràmia, el «desencant» dels veïns va dur a una reivindicació més sonada. A partir de la creació d’una plataforma cívica per a l’exigència d’aquest dret, la veu d’aquests ciutadans va arribar arreu, amb una campanya d’actes diversos que va durar mesos. Els talls de circulació a les vies de l’estació de Montgat, efectuats per prop de mig miler de persones gairebé cada divendres des del setembre del 2001 fins als primers dies del 2002, és l’acció més característica d’aquell moviment. Perquè va deixar moments per al record –com ara la pluja o la neu que van suportar els manifestants, o la xocolatada i la venda de motius sobre la protesta– i perquè va ser la que va tenir més conseqüències: multes d’un milió de pessetes imposades per la Delegació del Govern a tres veïns i un col·lapse a la línia de la costa que va forçar Renfe a negociar, primer amb l’Ajuntament de Montgat i després incloent-hi el de Sant Adrià de Besòs i el de Tiana. L’estira-i-arronsa entre la companyia i els municipis va esgotar la via tècnica per iniciar llavors la via política, en la qual va destacar l’enviament massiu de postals caricaturesques al ministre Álvarez Cascos i, sobretot, el suport que la reivindicació va rebre del mateix Parlament. A poc a poc, Renfe va anar augmentant algunes freqüències de pas per la vila i admetent que la protesta tenia la seva raó de ser. Un canvi de mentalitat aconseguit, com assenyala Tomàs, «pel relleu en la direcció del servei de rodalies», que va portar a presidir-lo l’actual responsable, Miguel Ángel Remacha. La negociació política va durar uns anys més, fins a l’actualitat, i avui conclourà recollint els fruits. Gairebé una dècada més tard, ningú no discuteix el paper decisiu que el moviment ciutadà va tenir en l’assoliment d’aquesta demanda. Per Ràmia «veïns i polítics van fer molt bé el paper que els pertocava», tot i que per l’actual alcalde de Tiana, Emili Muñoz, «sense la pressió civil» no s’hauria aconseguit «mai» que tots els trens s’aturessin finalment a Montgat.